jueves, 1 de diciembre de 2016

T.4 Internet , comunicacions i xarxes de dades 

El proc茅s tecnol貌gic de la comunicaci贸

 Qu猫 茅s ?

La comunicaci贸 茅s el proc茅s de transmissi贸 d'informaci贸 entre un emissor i un receptor, que podem actuar amb reciprocitat combinant amb dues funcions. La comunicaci贸 pot ser unidireccional o bidireccional. La lectura d'un text, l'observaci贸 de la televisi贸 o l'audici贸 de la r脿dio s贸n comunicacions unidireccionals. Per貌 una conversa per tel猫fon o a trav茅s d'un xat io l'intercanvi de correu s贸n comunicacions bidireccionals.

Resultat d'imatges de comunicaci贸n

Les Telecomunicacions


La transmissi贸 d’informaci贸 a dist脿ncia ha estat en evoluci贸 constant des dels senyals de fum i les banderes. 脡s a finals el segle xix que el domini de l’   electricitati l’   electromagnetisme impulsen definitivament les telecomunicacions modernes.



Resultat d'imatges de telecomunicacions

Comunicacions Anal貌giques i Digitals

  • La comunicaci贸 digital 茅s aquella que transmet la informaci贸 a trav茅s de s铆mbols.
  • La comunicaci贸 anal貌gica 茅s aquella que es produeix d'una manera no verbal. Es basa en els gestos, les postures, els s铆mbols, etc. Aquest llenguatge corporal i gestual sorgeix molt abans 

Resultat d'imatges de comunicacions analogiques i digitals

TELEFONIA, RADIO I TELEVISOR

  • La telefonia m貌bil es basa en la transmissi贸 d'ones electromagn猫tiques gr脿cies a les antenes que instal·len.
  • La r脿dio 茅s un sistema de comunicaci贸 que empra ones electromagn猫tiques per difondre informaci贸. La radio t茅 diferents modulacions: la d'amplitud AM i la freq眉ent FM
  • El televisor 茅s un sistema que cont茅 uns captadors que transformen la imatge i el so en senyals el猫ctrics, els quals s贸n tractats , modulats i finalment emesos.





SISTEMES DE POSICIONAMENT TERRESTRE


S贸n sistemes que permeten localitzar una posici贸 gr脿cies a la comunicaci贸 i a la informaci贸 que ens proporcionen els sat猫l·lits. 

XARXES
Hi ha dos tipus de xarxes:
•xarxes de dades.
Xarxes de internet.

Xarxes de dades
S贸n sistemes de transmissi贸 de dades  que ens permet comunicar-nos i compartir dades per WIFI o per un cable anomenat ETHERNET

Xarxes d'internet
脡s una xarxa p煤blica i global d'ordinadors que estan connectats per  el protocol d'Internet  i que comuniquen mitjan莽ant la commutaci贸 de paquets.
脡s la uni贸 de milions de subxarxes dom猫stiques, comercials, escolars, etc...
Funcionalitat d’una xarxa
Una xarxa local permet compartir recursos, de programari i de maquinari, i la 
connexi贸 a internet, en una empresa, una escola, etc..

INTERNET

Protocol de comunicaci贸

En inform脿tica i telecomunicaci贸, un protocol de comunicacions 茅s un conjunt de 
regles i normes que permeten que dues o m茅s entitats d'un sistema de comunicaci贸 es 
comuniquin entre ells per transmetre informaci贸 per mitj脿 de qualsevol tipus de 
variaci贸 d'una magnitud f铆sica.


 Aplicacions

Una aplicaci贸 web 茅s una aplicaci贸 a la que s'accedeix utilitzant com a client un navegador web usant el protocol TCP/IP, ja sigui a trav茅s d'internet o d'una intranet. 
TCP/IP: 脡s un conjunt de protocols. Aquests protocols s贸n utilitzats per tots els ordinadors connectats a internet, de manera que aquests puguin comunicar-se entre si.



 Inform脿tica de n煤vol
脡s el lloc virtual en qu猫 l’usuari pot emmagatzemar dades i fitxers amb la possibilitat de fer-ne 煤s des de qualsevol ubicaci贸.

Seguretat a Internet

Els dispositius connectats a la xarxa han de protegirse d'accions malintencionades. Algunes mesures a prendre s贸n : tenir el navegador actualitzat i activades les opcions de protecci贸 de privades ; esborrar les galetes , transferir dades nom茅s en webs amb l'encap莽alemnt


V铆deos del tema que potser t'interesar谩n:



I en aquest tema vam fer un treball en cooperatiu , tel deixo aqui erque ho miris i tajudar脿 com a resum del temari: 


Y aqu铆 he trobat alguns jocs que potser t'interesar谩n: 


Espero que t'hagi agradat !!

jueves, 17 de noviembre de 2016

3.4 Motors

 Qu猫 s贸n ?

S贸n les m脿quines que es posen als cotxes, motos... No cal utilitzar vapor, ja que els gasos produ茂ts per la combusti贸, fan pressi贸 sobre el pist贸 i el desplacen, tenen els mateixos elements que les m脿quines de vapor, excepte la caldera.
Hi ha dos tipus de motors: els motors d'encesa per guspira i els d'encesa per compressi贸. Que poden ser de dos temps o de quatre temps.


Resultat d'imatges de motor
B茅 , per貌 segurament et preguntar脿s quins tipus s贸n i com funciones oi? Doncs el primer que explicarem ser谩 " el motor d'encesa per guspira de l'Otto".

Motor d'encesa per guspira de l'Otto

Qu猫 t茅 d'especial?

Doncs que , Nikolaus Otto va dissenyar un motor de gas amb elements molt similar a les m脿quines de vapors. El cicle de funcionament del motor constava de 4 temps diferents i va suposar la base del motor d’expulsi贸 de gasolina que despr茅s s’aplicar脿 als autom貌bils.
Els motor 4T utilitzen gasolina com a combustible.

Consisteix en el seguent :




Utilitzen gasolina com a combustible, fan un cicle de quatre fases:
  • 1r Temps, Admissi贸: Quan el pist贸 est脿  al PMS, la v脿lvula d'admissi贸 s'obre i entra el combustible, empeny el pist贸 i arriba al PMI.

  • 2n Temps, Compressi贸: La v脿lvula d'admissi贸 es tanca, i el pist贸 arriba al PMS, i es comprimeixen l'aire i la gasolina.

  • 3r Temps, Explosi贸: Una guspira produ铆da per la bugia inflama la mescla i provoca l'explosi贸, empeny r脿pidament el pist贸 cap al PMI.

  • 4r Temps, Escapament: S'obre la v脿lvula d'escapament i surten els gasos d'escapament cap al tub d'escapament quan el pist贸 arriba al PMS
MOTOR:

Resultat d'imatges de otto motor

Aqu铆 us deixo un v铆deo interactiu perqu猫 ho entengueu millor:



3.3 Rendiment Energ猫tic

Quan nosaltres tirem gasoil al nostre vehicle, creus que tota l'energia qu铆mica emmagatzemada en gasoil es converteix en energia cin猫tica, 茅s a dir, en moviment del cotxe?

imatge
Doncs si ho creus, est脿s molt equivocat / a. La veritat 茅s que nom茅s un 30% aproximadament d'aquesta energia qu铆mica es transforma en energia cin猫tica; la resta "es perd" en forma de  calor .

A aquest 30% 茅s el que s'anomena  rendiment del motor . 

Qu猫 茅s?

IMPORTANT:  El  rendiment energ猫tic  茅s la  relaci贸 entre l'energia que subministrem  a un sistema  i l'energia 煤til que obtenim  realment. 

Per calcular el rendiment energ猫tic fem servir la f贸rmula seg眉ent:




imatge

Resultat d'imatges de rendiment energetic


mi茅rcoles, 16 de noviembre de 2016

3.2 Energia , treball i pot猫ncia

Quant una maquina treballa es a dir fa una funci贸 ,fa un treball oi? Aquest treball complementa a : potencia , energia . 

Pero primer anem a veure que es cada cosa .


Resultat d'imatges de energia,potencia,treball

Per貌 que 茅s el treball ?


Per calcular el treball que fa una m脿quina t猫rmica s'utilitza la seg眉net formula : 


W= F·S


Resultat d'imatges de treball energia

El treball amic meu s贸n varies forces que actuen fent : modificar el seu moviment , sobre un cos. 

Perqu猫 hi hagi treball 茅s necessari que l’esfor莽 aplicat sobre un cos li produeixi despla莽ament. 
El treball desenvolupat per una for莽a que actua sobre un cos, com l’acci贸 que li provoca un despla莽ament:




W= treball

F= esfor莽

S= despla莽ament

Per trobar l'esfor莽 o for莽a , utilitzem la seg眉ent operaci贸:
M= massa

G= gravetat (9,8)


i la Energia?

Quant fem un treball , es a dir la m脿quina . Doncs fem energia , consumim energia per fer l'esfor莽 del treball.
Aquesta energia pot estar expressada en J (joules) Kw, Mj,Kj,Gj, etc...

Resultat d'imatges de energia en treball

Pot猫ncia?

Tamb茅 quan fem un treball ho fem per temps , vull dir que per exemple si moguem una caixa de uns 28 kg en quant de temps ho hem fet ? Doncs per dir un exemple en : 8 minuts. Quants fas un treball tamb茅 el temps el complementa . Seria algo aixi:




En aquest cas la P seria l'energia que has fet en el treball , el W el treball i el increment de Temps seria el temps que has tardat en fer el treball.


AQU脥 ET DEIXO UNA AJUDA INTERACTIVA PERQU脠 PUGUIS ENTENDRE-HO MILLOR:




T.3 M脌QUINES T脠RMIQUES

Qu猫 s贸n?

Les m脿quines t猫rmiques s贸n aquelles que transformen l’energia t猫rmica en energia mec脿nica o a l’inrev茅s.
Imatge relacionada
  • vehicles autom貌bils
  • centrals productores d’energia el猫ctrica
  • turbina de vapor
  • m脿quines frigor铆fiques, refrigeradors (transformen l’energia ell猫ctrica en energia t猫rmica)
Amb qu猫?


Motor t猫rmic 茅s una m脿quina que transforma l’energia t猫rmica procedent de la combusti贸 d’algun material  en energia mec脿nica.
Resultat d'imatges de motor termic
Per si no us queda clar  he trobat un mapa conceptual semblant als meus apunts , espero que ho entengueu!

I tamb茅 ... videos interactius que potser t'agradaran!!


i aquest sobre un resum de tot el tema...


Disfruteu-los!!

jueves, 20 de octubre de 2016

2.5 Mecanismes

Qu猫 茅s ?

Un mecanisme 茅s, gen猫ricament, un conjunt d'elements muntats que fan una funci贸 concreta per si mateixos o dins d'una m脿quina m茅s complexa.


La quantitat de mecanismes que s'empren, 茅s immensa. S贸n exemples de mecanismes: Reductor de velocitat, fre, canvi de marxes, embragament, disparador, retenidor, v脿lvula de pas, transmissor de moviment, etc.

Relaci贸 de Transmissi贸

Representa el nombre de voltes que fa l'eix conduit per cada volta de transmissi贸.Els mecanismes poden ser : multiplicadors i reductors<velocitat condu茂da<velocitat roda motriu.

Una vegada hem pillat aix貌 podem fer el seg眉ent apartat:

Mecanisme de transmissi贸:

Politges: 




Quan dues politges estan acoblades per mitja d'una corretja el moviment es transmet de la politja motriu a la politja condu茂da.
La politja motriu 茅s la que inicia el moviment.
La 
politja condu茂da 茅s la moguda per mitja de la corretja.
La velocitat de gir de cada politja dependr脿 del seu di脿metre.
Si els di脿metres s贸n iguals la velocitat 茅s igual, en cas contrari la velocitat ve donada per la seg眉ent expressi贸:

I= relaci贸 de transmissi贸
n1= frequencia de rotaci贸 de l'eix motriu
n2= frequencia de rotaci贸 de l'eix conduit

Si encara no et queda clar ....


Engranatge:




Els engranatges s贸n rodes dentades que permeten la transmissi贸 de moviment.
Els engranatges es poden acoblar directament o per mitja d'una cadena.
Segons en nombre de dents de cada engranatge podrem augmentar o disminuir la velocitat de gir segons la seg眉ent expressi贸:

Z= nombre de dents motriu
Z2= nombre de dents condu茂da 

Si encara no et queda clar ....



2.4 El Cargol
Qu猫 茅s ?


  • La politja m貌bil 茅s un sistema format per dues politges una fixa i un altre m貌bil unides per mitja d'una corda. La for莽a que cal fer per elevar o moure un objecte 茅s igual a la meitat de la resist猫ncia. Un cargol 茅s una pe莽a cil铆ndrica amb un solc o resalt uniforme i continu que descriu una l铆nia helico茂dal. El cargol podr铆em dir que 茅s un pla inclinat en forma d'h猫lix.
  • La femella 茅s una pe莽a amb un forat que t茅 un canal helico茂dal.
  • El mecanisme cargol- femella pot ser utilitzat com element de fixaci贸 o com a mecanisme de transformaci贸 de moviment circular a rectilini.
  • El solc o resalt rep el nom de filet de rosca.
  • El pas (p) d'una rosca 茅s la separaci贸 entre dos filets.
  • L'avan莽 (a) d'un cargol 茅s la dist脿ncia que avan莽a amb una volta censera. a = p
  • Si el cargol t茅 un sol filet l'avan莽 茅s igual pas pel nombre de filets (n). a = n·p
  • Els cargols poden tenir m茅s d'un fil de rosca, en aquest cas l'avan莽 茅s igual al pas pel nombre de fils o entrades.


La seva llei 茅s: